18 demanant-los que imploressin la misericòrdia del Déu del cel respecte al coneixement d’aquest secret, perquè no morissin ell i els seus companys amb els altres savis de Babilònia.
19 Llavors Daniel, en una visió nocturna, va rebre la revelació d’aquell secret i beneí el Déu del cel,
20 dient:– Que el Nom de Déu sigui beneïtdes de sempre i per sempre,perquè d’ell és la saviesa i el poder!
21 Ell fa que se succeeixinèpoques i temps,destrona reis i els entronitza,dóna la saviesa als savisi el coneixement als intel·ligents.
22 Ell revela el que és profund i amagat,coneix allò que hi ha en la tenebra,la llum conviu amb ell.
23 T’enalteixo, Déu dels meus pares,i et dono lloança,perquè m’has donat saviesa i força;ara m’has fet conèixerel que t’havíem demanat,ens has fet conèixer el que volia el rei.
24 Després Daniel va entrar a veure Arioc, a qui el rei havia donat l’ordre de fer morir els savis de Babilònia, i li va dir:– No facis matar els savis de Babilònia. Porta’m a la presència del rei i li faré saber la interpretació.