29 Tu, oh rei, estant al llit, tingueres pensaments d’allò que s’esdevindrà en el futur, i ara t’ho fa conèixer el qui revela els seus designis secrets.
30 A mi m’ha estat revelat aquest misteri, no per una saviesa superior a la de tots els vivents, sinó perquè algú, oh rei, te’n doni la interpretació i rebis la resposta a allò que a tu et preocupa.
31 »Tu, oh rei, has tingut aquesta visió: Hi havia dreta al teu davant una estàtua; era una estàtua molt grossa i d’una resplendor extraordinària i un aspecte terrible.
32 Tenia el cap d’or fi; el pit i els braços, de plata; el ventre i les cuixes, de bronze;
33 les cames, de ferro, i els peus, en part de ferro i en part d’argila.
34 Mentre la miraves, una pedra es va desprendre, sense que ningú la toqués; va topar amb els peus de ferro i argila de l’estàtua i els va fer pols.
35 En un instant, van quedar esmicolats alhora el ferro, l’argila, el bronze, la plata i l’or; van quedar com el pallús de l’era a l’estiu, i el vent se’ls va emportar sense deixar-ne ni rastre. Però la pedra que havia topat amb l’estàtua es va tornar una gran muntanya que omplí tota la terra.