8 El rei va replicar:– Jo sé prou bé que intenteu de guanyar temps perquè heu vist que el meu decret és irrevocable.
9 Si no em feu conèixer el somni, us espera la sentència que he donat. Us heu posat d’acord per a dir-me paraules mentideres i malicioses amb l’esperança que els temps canviïn. Digueu-me, doncs, el somni i veuré que sou capaços de donar-me’n la interpretació.
10 Ells van dir al rei:– No hi ha cap home a la terra que pugui satisfer això que el rei exigeix. Cap rei, per gran i poderós que sigui, no ha demanat mai res d’igual a endevins, mags o altra gent entesa.
11 La cosa que el rei demana és tan difícil que no hi ha ningú capaç de respondre-la al rei, fora dels déus, que no habiten entre els mortals.
12 Amb aquesta resposta, el rei s’irrità i s’enfurismà molt, i va manar que matessin tots els savis de Babilònia.
13 La sentència va ser publicada i els savis havien de ser ajusticiats. També Daniel i els seus companys eren cercats per a aplicar-los la pena de mort.
14 Llavors Daniel es va adreçar amb tacte i prudència al comandant de la guàrdia reial, Arioc, que havia sortit a matar els savis de Babilònia.