22 Com que l’ordre del rei era tan estricta i la fornal havia estat encesa tan forta, la flamarada va matar els homes que havien dut Xadrac, Meixac i Abed-Negó.
23 I els tres homes, Xadrac, Meixac i AbedNegó, van caure lligats al mig de la fornal ardent.
24 Llavors el rei Nabucodonosor, esglaiat, es va aixecar d’una revolada i digué als seus consellers:– ¿No hem tirat al foc tres homes, lligats?Ells van respondre:– És veritat, oh rei.
25 Però ell continuà:– Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus.
26 Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar:– Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu!Ells van sortir del mig del foc.
27 Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els ha-via tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
28 Nabucodonosor va exclamar:– Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.