25 Però ell continuà:– Doncs jo veig quatre homes que caminen deslligats enmig de la fornal sense ni una cremada, i el quart té un aspecte semblant al d’un fill dels déus.
26 Nabucodonosor s’acostà més a la boca de la fornal i va cridar:– Xadrac, Meixac i Abed-Negó, servents del Déu altíssim, sortiu i veniu!Ells van sortir del mig del foc.
27 Els sàtrapes, prefectes, governadors i consellers del rei es van acostar per veure aquells homes: el foc no els ha-via tocat el cos ni els havia rostit els cabells; tenien intactes les túniques i ni tan sols feien pudor de socarrim.
28 Nabucodonosor va exclamar:– Beneït sigui el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, que ha enviat el seu àngel per alliberar els seus servents que, confiant en ell, han desobeït l’ordre del rei i han exposat el seu cos a la mort abans de donar culte i adorar cap altre Déu fora del seu.
29 Jo ordeno que tot aquell, de qualsevol poble, nació o llengua, que parli sense respecte contra el Déu de Xadrac, Meixac i Abed-Negó, sigui tallat a bocins, i la seva casa sigui convertida en femer, perquè no hi ha cap altre Déu capaç de salvar com aquest.
30 Després el rei va promoure Xadrac, Meixac i Abed-Negó i els confià càrrecs importants a la província de Babilònia.
31 «El rei Nabucodonosor, a la gent de tots els pobles, nacions i llengües que habiten a la terra: us desitjo molta pau!