20 »Has vist també, oh rei, que un dels sants àngels vigilants baixava del cel i deia: “Abateu l’arbre i destrosseu-lo, però deixeu-li a terra les arrels amb la soca, lligada amb cadenes de ferro i de bronze enmig de l’herba del camp. Quedarà xop de rosada i s’alimentarà com les bèsties del camp, fins que hauran passat set anys.”
21 »La interpretació, la decisió de l’Altíssim sobre el rei, el meu senyor, és aquesta:
22 Et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb animals feréstecs; t’alimentaran d’herba com els bous i aniràs xop de rosada; així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
23 I l’ordre de deixar les arrels amb la soca de l’arbre, vol dir que el regne et serà retornat tan aviat com reconeguis que el Déu del cel és l’únic amo.
24 »Ara, doncs, oh rei, escolta de bon grat el meu consell: salva’t dels teus pecats i de les teves culpes fent bones obres i practicant la misericòrdia envers els pobres, si vols que duri la teva felicitat.
25 Tot això va succeir al rei Nabucodonosor.
26 Passats dotze mesos, mentre es passejava per la terrassa del palau reial de Babilònia,