27 el rei va exclamar:– ¿No és aquesta la gran Babilònia que jo he construït com a residència reial? ¿No és obra del meu poder, i glòria de la meva magnificència?
28 El rei tenia encara als llavis aquestes paraules quan va baixar del cel una veu que deia:– A tu ho dic, rei Nabucodonosor: has perdut la reialesa;
29 et trauran d’enmig dels homes i viuràs amb els animals feréstecs; t’alimentaràs d’herba com els bous, i així passaran set anys, fins que reconeguis que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans i que els dóna a qui vol.
30 En aquell mateix instant es va complir la sentència donada contra Nabucodonosor: va ser tret d’enmig dels homes, menjava herba com els bous i el cos li quedava xop de la rosada; els cabells li van créixer com plomes d’àguila i les ungles se li tornaren com les dels ocells.
31 «Passat el temps predit, jo, Nabucodonosor, vaig alçar els ulls al cel i vaig recobrar el seny. Vaig beneir l’Altíssim, i vaig lloar i glorificar aquell qui viu eternament: el seu imperi s’estén a tots els segles, el seu regne, a totes les generacions.
32 Davant seu tots els habitants del món són no res, i obra com ell vol amb els estols del cel i els habitants de la terra. Ningú no li pot deturar la mà ni pot demanar-li comptes d’allò que fa.
33 »Vaig recobrar el senyen aquell mateix moment.Per a glòria del meu regne,vaig recobrar tambél’honor i la majestat.Els meus consellers i els meus noblesem van reclamar;vaig ser restablert en el meu regne,i augmentà molt la meva grandesa.