8 L’arbre va créixer i es va fer fort;la seva alçada arribava al celi es veia d’un cap a l’altre de la terra.
9 Tenia un brancatge magnífic,i els seus fruits eren tan abundososque podien nodrir tothom.Els animals feréstecs s’acolliena la seva ombrai els ocells feien niua les seves branques.Tots els viventss’alimentaven d’aquell arbre.
10 »Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia que un dels sants àngels vigilants baixava del cel
11 i cridava amb tota la força:»“Abateu l’arbre i talleu-li el brancatge,arrenqueu-li les fullesi escampeu-ne els fruits.Que les bèsties fugin de sota l’arbre,i els ocells, de les seves branques.
12 Però deixeu-li a terrales arrels amb la soca,lligada amb cadenesde ferro i de bronzeenmig de l’herba del camp.Quedarà xop de rosadai, com les bèsties,s’alimentarà d’herba.
13 En lloc d’un enteniment humàtindrà els instints de les bèsties,fins que hauran passat set anys.
14 Els àngels vigilantshan decretat la sentència,els àngels sants ho han decidit,perquè tots els vivents sàpiguenque l’Altíssim és l’amodels reialmes humans:els dóna a qui vol,i enalteix els humils.”