10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué:– Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara.
11 En el teu regne hi ha un home que té l’esperit dels déus sants. En temps del teu pare es va veure que tenia una clarividència, un enteniment i una saviesa com la dels déus; el rei Nabucodonosor, el teu pare, el va nomenar cap dels endevins, mags, astròlegs i els qui prediuen el futur,
12 ja que Daniel, a qui el rei havia donat el nom de Belteixassar, es veu que està dotat més que ningú de coneixements i intel-ligència per a interpretar, explicar somnis, desxifrar enigmes i resoldre qüestions insolubles. Que cridin, doncs, Daniel i ell interpretarà aquesta inscripció.
13 Tot seguit van introduir Daniel a la presència del rei. El rei li va dir:– ¿Tu ets Daniel, un dels deportats que el rei, el meu pare, va fer venir de Judà?
14 He sentit a dir de tu que tens l’esperit dels déus i estàs dotat més que ningú de clarividència, enteniment i saviesa.
15 Ara mateix han fet entrar a la meva presència els savis i els mags perquè llegissin aquesta inscripció i me’n donessin la interpretació, però no n’han estat capaços.
16 He sentit a dir que tu saps donar interpretacions i resoldre qüestions insolubles. Si ets capaç de llegir la inscripció i interpretar-me-la, seràs vestit de porpra, portaràs un collaret d’or i ocuparàs el tercer lloc del reialme.