18 »El Déu altíssim, oh rei, va donar a Nabucodonosor, el teu pare, la reialesa, la grandesa, la glòria i la majestat.
19 Per la grandesa que el Déu altíssim li havia concedit, la gent de tots els pobles, nacions i llengües tremolaven de por davant d’ell; ell matava o deixava viure qui volia, n’enaltia uns i n’humiliava d’altres.
20 »Però quan es va ensuperbir i es tornà orgullós i arrogant, va ser destronat de la seva reialesa i perdé la glòria.
21 »El van treure d’enmig dels homes, tenia l’instint de les bèsties, vivia amb els ases salvatges, s’alimentava d’herba com els bous i anava xop de rosada, fins que va reconèixer que el Déu altíssim és l’amo dels reialmes humans i els dóna a qui vol.
22 I tu, Baltasar, fill seu, coneixies tot això, però no has estat humil,
23 i t’has alçat contra el Senyor del cel, t’has fet portar els vasos del seu temple per beure-hi tu, els teus magnats, les teves dones i les teves concubines, tot lloant els déus de plata, d’or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi veuen, no hi senten ni comprenen. I no has glorificat el Déu que té a les mans el teu alè i de qui depèn el teu destí.
24 Per aquest motiu, ell ha enviat aquesta mà per inscriure això que veus.