4 Mentre hi bevien el vi, lloaven els déus d’or, de plata, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
5 En aquell instant va aparèixer una mà humana que, amb els dits, escrivia a la llum del canelobre sobre el guix de la paret del palau reial. Quan el rei veié la mà que anava escrivint,
6 va perdre el color de la cara i, alarmat en el seu interior, tot ell va defallir i els genolls li tremolaven.
7 Llavors es posà a cridar desesperadament que fessin venir els mags, els astròlegs i els qui prediuen el futur. El rei va prometre això als savis de Babilònia:– El qui llegeixi aquesta inscripció i me’n doni la interpretació serà vestit de porpra, portarà un collaret d’or i ocuparà el tercer lloc del reialme.
8 Es van presentar tots els savis del rei, però no foren capaços de llegir la inscripció ni d’interpretar-la.
9 El rei Baltasar es va alarmar moltíssim, va perdre encara més el color i els seus magnats estaven desconcertats.
10 Quan la reina va sentir el que deien el rei i els seus magnats, entrà a la sala del banquet i digué:– Que el rei visqui per sempre! No t’alarmis ni perdis el color de la cara.