18 Després van dur una pedra per tancar la boca d’aquella fossa; el rei la va segellar amb el seu anell i amb l’anell dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res a favor de Daniel.
19 El rei va tornar al palau, va passar la nit en dejú, no es féu portar les concubines i no pogué dormir.
20 A trenc d’alba es va llevar i se n’anà de pressa a la fossa dels lleons.
21 Quan era a la vora, va cridar Daniel i li preguntà amb veu adolorida:– Daniel, servent del Déu viu, ¿el Déu que tu adores cada dia t’ha pogut salvar dels lleons?
22 Llavors Daniel va parlar al rei. Li va dir:– Que el rei visqui per sempre!
23 El meu Déu ha enviat el seu àngel a cloure la gola dels lleons i no m’han fet cap mal. Ell sap que sóc innocent i que no he comès res de mal contra tu, oh rei.
24 El rei se’n va alegrar molt i ordenà que traguessin Daniel de la fossa. El van treure i no li van trobar ni una sola ferida, perquè havia confiat en el seu Déu.