3 i, per damunt d’ells, designà tres alts funcionaris. Daniel era un d’aquests tres. Els sàtrapes havien de donar compte de l’administració als tres alts funcionaris, per evitar al rei qualsevol perjudici.
4 Daniel es distingia entre els alts funcionaris i els sàtrapes perquè estava dotat més que ningú, i el rei pensava posar-lo al capdamunt de tot el reialme.
5 Per això els altres dos alts funcionaris i els sàtrapes cercaven algun motiu de queixa contra Daniel en l’administració del regne, però no van trobar-ne cap ni tampoc van trobar indicis de corrupció. Daniel era de tota confiança, i no el podien acusar de corrupció ni de negligència.
6 Llavors aquells homes es van dir: «No trobarem res contra Daniel si no ho busquem en la religió del seu Déu.»
7 Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li:– Que el rei Darius visqui per sempre!
8 Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.”
9 Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.