7 Aquells alts funcionaris i sàtrapes van anar, doncs, tot seguit a trobar el rei per dir-li:– Que el rei Darius visqui per sempre!
8 Tots els alts funcionaris del regne, els prefectes, els sàtrapes, els consellers i els governadors han acordat de redactar un decret reial que posi en vigor aquesta prohibició: “Durant trenta dies, ningú no podrà adreçar cap pregària a cap déu o a cap home, sinó tan sols a tu, oh rei; si ho fa, serà llançat a la fossa dels lleons.”
9 Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.
10 El rei Darius va signar aquella prohibició.
11 Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre.
12 Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu.
13 Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:– ¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?El rei els va respondre:– És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.