9 Ara, doncs, oh rei, signa aquest decret i promulga aquesta prohibició; i que ningú no la pugui modificar, tal com exigeix la llei irrevocable dels medes i dels perses.
10 El rei Darius va signar aquella prohibició.
11 Quan Daniel va saber que havia estat signat aquell decret, entrà a casa seva. La casa tenia orientades les finestres de la cambra alta cap a Jerusalem, i allà tres vegades cada dia Daniel s’agenollava pregant i lloant el seu Déu; així ho havia fet sempre.
12 Aquells homes, doncs, van anar-hi i van trobar Daniel pregant i suplicant al seu Déu.
13 Tot seguit es presentaren al rei i li van recordar el seu decret. Li digueren:– ¿No vas signar una ordre prohibint durant trenta dies que ningú pregués a cap déu ni a cap home fora de tu, oh rei, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons?El rei els va respondre:– És cert, i segons la llei dels medes i dels perses el decret és irrevocable.
14 Aleshores ells van exclamar davant el rei:– Doncs Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cas de tu, oh rei, ni de la prohibició que vas signar: tres vegades al dia fa la seva pregària.
15 El rei, en sentir-ho, es va entristir molt i es va proposar de salvar Daniel; fins a la posta del sol va fer els possibles per alliberar-lo.