15 »”Senyor, Déu nostre, que has fet sortir amb mà forta el teu poble del país d’Egipte i que t’has fet una anomenada que arriba fins als nostres dies: ara nosaltres reconeixem que hem pecat i que som culpables.
16 Per la teva gran bondat, Senyor, calma l’ardor del teu enuig contra Jerusalem, la teva ciutat, i contra la teva muntanya santa. Pels nostres pecats i per les culpes dels nostres pares, Jerusalem i el teu poble són la befa de tots els països que ens envolten.
17 Escolta, Déu nostre, la pregària del teu servent i les seves súpliques. Fes brillar la llum de la teva mirada sobre el teu santuari devastat, per amor de tu mateix, Senyor.
18 »”Escolta atentament, Déu meu, obre els ulls i mira aquesta desolació i la ciutat que porta el teu nom. Et presentem les nostres súpliques, no comptant amb les nostres bones obres sinó amb la teva gran misericòrdia.
19 Senyor, escolta! Senyor, perdona! Senyor, estigues atent i actua, no triguis més! Per l’amor de tu mateix, Déu meu, recorda que aquesta ciutat i aquest poble porten el teu nom!
20 »Jo continuava parlant, tot pregant i confessant els meus pecats i els pecats d’Israel, el meu poble, i presentant al Senyor, el meu Déu, la meva súplica per la seva muntanya santa.
21 Encara pregava, quan Gabriel, l’home que havia vist al començament de la visió, se’m va acostar volant. Era l’hora de l’ofrena del capvespre.