8 Llavors vam vorejar el territori de Seïr, ocupat pels nostres germans, els descendents d’Esaú, seguint el camí de l’Arabà, que ve de les ciutats d’Elat i d’Ession-Guèber.»Després vam canviar de direcció per agafar el camí del desert de Moab.
9 Llavors el Senyor em digué: “No provoquis els moabites, els descendents de Lot, ni els facis la guerra, perquè no us donaré res del seu país. És a ells que he donat en possessió el país d’Ar.”
10 Antigament Ar era habitada per una raça de gegants: els emites, una gent forta, nombrosa i robusta com els anaquites.
11 Alguns els consideraven rafaïtes, com els anaquites; però els moabites els anomenaven emites.
12 A la regió de Seïr, en canvi, antigament hi habitaven els horites, però els descendents d’Esaú els van expulsar del seu territori, els feren desaparèixer i s’hi van instal·lar en lloc d’ells. També els israelites han fet el mateix amb el país que el Senyor els donava en possessió.
13 »El Senyor em va dir encara: “I ara, en marxa! Travesseu el torrent de Zèred.” I ho vam fer així.
14 Fins aleshores havien passat trenta-vuit anys d’ençà que havíem sortit de Cadeix-Barnea. Tots els homes d’aquella generació aptes per a la guerra havien mort, tal com els havia jurat el Senyor.