10 »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,
11 potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.
12 Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,
13 que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.
14 Però si més endavant ja no t’agrada, deixa-la que se’n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d’haver-la posseïda.
15 »Si un home que té dues dones estima l’una més que l’altra, i totes dues li donen fills, i el primer fill és de la dona menys estimada,
16 quan aquell home hagi de repartir l’herència entre els fills, no podrà donar la part de l’hereu al fill de la dona que estima més, preferint-lo així al fill de l’altra, que és el primer.