7 tot declarant: “Les nostres mans no han vessat aquesta sang, i els nostres ulls no han vist res.
8 Vulgues absoldre, Senyor, el teu poble d’Israel, que tu has alliberat; no el facis responsable de la mort d’un innocent.” I Déu els absoldrà de la sang vessada.
9 Així trauràs d’enmig teu la responsabilitat de la mort d’un innocent i faràs allò que plau al Senyor.
10 »Quan vagis a la guerra contra els teus enemics, que el Senyor, el teu Déu, et posa a les mans, i facis presoners,
11 potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n’enamoraràs i t’hi voldràs casar.
12 Porta-la a casa teva, que s’afaiti el cap, que es talli les ungles,
13 que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t’hi i serà la teva muller.