15 El Senyor se’ls va manifestar en una columna de núvol, que es quedà a l’entrada de la tenda.
16 El Senyor digué a Moisès:– Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells.
17 Llavors s’encendrà contra ells la meva indignació, els abandonaré i els amagaré la meva mirada. Israel serà presa d’altres nacions i li cauran a sobre molts mals i calamitats. Aquell dia comprendrà que aquestes desgràcies li han vingut perquè jo, el seu Déu, ja no sóc enmig seu.
18 Sí, aquell dia li amagaré la meva mirada per tot el mal que haurà comès girant-se cap a altres déus.
19 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells.
20 Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança.
21 Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament.