18 Sí, aquell dia li amagaré la meva mirada per tot el mal que haurà comès girant-se cap a altres déus.
19 »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells.
20 Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança.
21 Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament.
22 Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l’ensenyà als israelites.
23 Després el Senyor va manar a Josuè, fill de Nun:– Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar Israel al país que els vaig prometre. Jo seré amb tu!
24 Moisès va escriure en un llibre totes les paraules d’aquesta Llei. En acabar,