1 Calleu, oh cels, que parlaré;escolta, terra, el meu vaticini!
2 La meva doctrina caurà com la pluja,baixaran com rosadales meves paraules,com el ploviscó que rega l’herba,com un ruixat damunt els prats.
3 Ara proclamo el nom del Senyor,doneu glòria al nostre Déu:
4 «Ell és la Roca»,el seu obrar és irreprensible,són justos tots els seus camins.És el Déu fidel, sense malícia,és bo i és recte.
5 L’han ofès, no són fills seus,aquesta gent innoble i poc sincera.
6 ¿Al Senyor, el pagues així,poble insensat i sense seny?¿No és el pare que t’ha engendrat,el creador que t’ha fet?