18 Israel, oblides la Rocaque et féu néixer,no fas cas del Déuque t’ha donat la vida.
19 En veure això,el Senyor se’n va cansari es disgustà dels seus fills i filles.
20 Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,veuré quina serà la seva fi;perquè són una gent perversa,uns fills que no són de fiar.
21 M’han engelositadorant els qui no són déus,m’han irritat venerant el no-res.Per a engelosir-los, em valdré també jod’un poble que no és poble;em valdré, per a irritar-los,d’un poble sense seny.
22 El foc del meu rigor ja cremai abrusarà fins al país dels morts,devorant la terra i les seves collites,inflamantels fonaments de les muntanyes.
23 Apilaré desgràcies damunt d’ells,gastaré contra ells les meves fletxes:
24 fam que extenua, febres que abateni epidèmies malignes;atiaré contra ells els ullals de les feres,el verí de les serpsque s’esmunyen per la pols.