2 La meva doctrina caurà com la pluja,baixaran com rosadales meves paraules,com el ploviscó que rega l’herba,com un ruixat damunt els prats.
3 Ara proclamo el nom del Senyor,doneu glòria al nostre Déu:
4 «Ell és la Roca»,el seu obrar és irreprensible,són justos tots els seus camins.És el Déu fidel, sense malícia,és bo i és recte.
5 L’han ofès, no són fills seus,aquesta gent innoble i poc sincera.
6 ¿Al Senyor, el pagues així,poble insensat i sense seny?¿No és el pare que t’ha engendrat,el creador que t’ha fet?
7 Recorda’t dels temps antics,vés pensant en cada generació;pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,fes-t’ho contar pels ancians.
8 Quan l’Altíssim repartia els poblesi separava els uns dels altresels fills d’Adam,va establir les fronteres de cada naciósegons el nombre dels fills de Déu.