1 Mentre Esdres, prosternat davant el santuari de Déu i plorant, feia aquesta pregària i aquesta confessió, s’anà aplegant al seu voltant una immensa multitud d’israelites: homes, dones i infants. I el poble també plorava amargament.
2 Llavors Xecanià, fill de Jehiel, dels descendents d’Elam, va dir a Esdres:– Hem estat infidels al nostre Déu casant-nos amb dones estrangeres, pertanyents a la població d’aquest país. Malgrat tot, el poble d’Israel encara pot tenir esperança.
3 Fem ara un pacte amb el nostre Déu i comprometem-nos a fer marxar totes aquestes dones i els seus fills. Així nosaltres, servents teus, seguirem el teu parer i el parer de tots els qui respecten els manaments del nostre Déu. Que es faci tal com mana la seva Llei.
4 Aixeca’t, doncs, que és feina teva. Nosaltres et farem costat. Sigues ferm i actua!
5 Llavors Esdres s’alçà i va fer jurar als caps dels sacerdots levites i de tot Israel que actuarien tal com Xecanià havia proposat. I ho van jurar.
6 Després Esdres es retirà de davant el santuari de Déu, se’n va anar a l’estança de Jehohanan, fill d’Eliaixib, i va quedar-s’hi. Però no menjà pa ni begué aigua, perquè estava afligit per la infidelitat dels repatriats.
7 Per tot Judà i a Jerusalem van fer publicar l’ordre que tots els repatriats es congreguessin a Jerusalem.