12 Llavors tota l’assemblea respongué en veu alta:– Tens raó. Complirem el que ens dius.
13 Però el nostre poble és nombrós i ara som a l’estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d’un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer.
14 Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l’assemblea: tots els israelites que s’hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament.
15 Jonatan, fill d’Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s’hi van oposar.
16 De tota manera, els israelites repatriats van actuar d’acord amb la proposta. El sacerdot Esdres va escollir, designant-los nominalment, uns quants homes, caps de llinatge, que representessin els diversos llinatges. Aquests homes començaren les sessions per a examinar la qüestió el dia primer del mes desè,
17 i acabaren de tractar el cas de tots els homes que s’havien casat amb dones estrangeres el dia primer del mes primer de l’any següent.
18 Aquesta és la llista dels qui s’havien casat amb dones estrangeres.Dels sacerdots:Maasseià, Elièzer, Jarib i Guedalià, descendents de Jeixua, fill de Jossadac, i dels seus germans.