9 Al cap de tres dies, el vint del mes novè, tots els homes de Judà i de Benjamí s’havien reunit a Jerusalem. Tot el poble estava aplegat a la plaça del temple, tremolant no solament per tot l’afer sinó també per la pluja que queia.
10 El sacerdot Esdres es posà dret i els digué:– Heu estat infidels casant-vos amb dones estrangeres. Així heu fet créixer la culpa d’Israel.
11 Reconeixeu ara l’honor que deveu al Senyor, Déu dels vostres pares, i feu la seva voluntat: aparteu-vos dels altres habitants del país, separeu-vos de les dones d’origen estranger.
12 Llavors tota l’assemblea respongué en veu alta:– Tens raó. Complirem el que ens dius.
13 Però el nostre poble és nombrós i ara som a l’estació de les pluges: no ens podem quedar més a la intempèrie. A més, no és feina d’un dia o dos, perquè som molts els qui hem pecat en aquest afer.
14 Proposem que es quedin els nostres caps en representació de tota l’assemblea: tots els israelites que s’hagin casat amb dones estrangeres, que vinguin en dates determinades, acompanyats dels notables i dels jutges de les seves respectives poblacions. Així podrem allunyar la indignació del nostre Déu, que hem provocat amb el nostre comportament.
15 Jonatan, fill d’Assahel, i Jahzeià, fill de Ticvà, als quals feren costat Meixul·lam i el levita Xabetai, van ser els únics que s’hi van oposar.