6 En vista d’això, el rei Darius va promulgar el següent edicte:«A Tatenai, governador de la Transeufratina, a Xetar-Boznai i als seus col·legues, els altres funcionaris d’aquesta satrapia. No intervingueu en aquest assumpte.
7 Deixeu continuar les obres d’aquest temple de Déu. Que el governador dels jueus i els seus dirigents el reconstrueixin en el seu emplaçament originari.
8 »Aquestes són les meves ordres sobre com heu de procedir amb els dirigents dels jueus respecte a la reconstrucció del temple: Amb els fons reials provinents dels tributs recaptats a la Transeufratina seran pagades puntualment les despeses de les obres als dirigents dels jueus, de manera que no s’interrompin els treballs.
9 »Cada dia, sense excepció, serà donat als sacerdots de Jerusalem tot el que necessitin, d’acord amb les seves indicacions: vedells, moltons i anyells per als holocaustos oferts al Déu del cel, i també blat, sal, vi i oli.
10 Així podran presentar ofrenes agradables al Déu del cel i pregar per la vida del rei i dels seus fills.
11 »Finalment, en cas que algú transgredeixi aquestes disposicions, ordeno que li arrenquin una biga de fusta de casa seva, la clavin dreta a terra i que ell hi sigui assotat. I que converteixin la casa en un munt de runa.
12 Que el Déu que fa habitar a Jerusalem el seu nom, ell mateix aniquili qualsevol rei o nació que, transgredint aquestes disposicions, gosi destruir el seu temple! Jo, Darius, he promulgat aquest decret. Que sigui executat al peu de la lletra.»