17 Els vaig enviar a Idó, responsable del santuari de Cassifià, i els vaig explicar què havien de dir a Idó i als seus companys, servents d’aquell santuari, perquè ens facilitessin alguns homes per al servei del temple del nostre Déu.
18 I com que ens protegia la mà bondadosa del nostre Déu, ens van dur Xerebià, un home assenyat, dels descendents de Mahlí, fill de Leví, fill d’Israel, amb els seus fills i els seus germans –en total, divuit homes–;
19 i també Haixabià, acompanyat de Jeixaià, dels descendents de Merarí, amb els seus germans i els fills d’ells –en total, vint homes.
20 A més, també ens van facilitar dos-cents vint servents del temple, descendents d’aquells que David i els caps del poble havien posat al servei dels levites; tots ells foren inscrits pel seu nom.
21 »Allí, vora el canal d’Ahavà, vaig proclamar un dejuni, per humiliar-nos davant el nostre Déu i demanar-li que ens concedís un feliç viatge, a nosaltres i als nostres fills, amb tots els nostres béns.
22 M’hauria fet vergonya de demanar al rei una escorta d’infanteria i cavalleria per a protegir-nos dels enemics durant el camí, perquè li havíem explicat: “La mà bondadosa del nostre Déu protegeix tots els qui el cerquen fidelment, però el seu rigor i el seu enuig es fan sentir sobre tots els qui l’abandonen.”
23 Vam dejunar, doncs, i vam demanar al nostre Déu que ens protegís, i ell va escoltar la nostra pregària.