8 Però ara, per un moment, tu, Senyor, Déu nostre, començaves a mostrar-te misericordiós amb nosaltres: rescataves de l’exili una resta del teu poble i li donaves estada en el teu lloc sant; així, Déu nostre, il·luminaves els nostres ulls i començaves a donar-nos vida enmig de la nostra servitud.
9 Perquè nosaltres som esclaus, però el nostre Déu no ens ha abandonat en la servitud, sinó que ha decantat a favor nostre la bondat dels reis de Pèrsia: el nostre Déu ens ha donat nova vida perquè restauréssim el seu temple, en reparéssim les ruïnes i així tinguéssim un lloc segur a Judà i a Jerusalem.
10 »I ara, Déu nostre, què podrem dir després de tants favors? Doncs que hem desobeït els manaments
11 que ens havies prescrit per boca dels teus servents, els profetes. Ens deies: “El país en què esteu a punt d’entrar per prendre’n possessió és profanat: els habitants que l’ocupen són impurs i l’han infestat d’un cap a l’altre amb les seves pràctiques abominables.
12 Per tant, no doneu per mullers les vostres filles als seus fills ni prengueu per als vostres fills les seves filles. No afavoriu mai el benestar i la prosperitat d’aquesta gent. Així us convertireu en un poble fort, menjareu el bo i millor d’aquesta terra i la deixareu en herència als vostres descendents per sempre.”
13 »Déu nostre, per les nostres accions dolentes i per la nostra gran culpa hem sofert moltes desgràcies. Però tu no ens has castigat tant com mereixíem pels nostres pecats, sinó que ens has concedit que en quedéssim una resta.
14 Com podríem tornar a violar els teus manaments emparentant-nos amb els pobles que practiquen aquestes abominacions? ¿No t’irritaries contra nosaltres fins a exterminar-nos del tot, sense deixar ni un sol supervivent?