6 Després, a les fosques, davant de tothom, carrega’t el farcell a les espatlles i surt amb la cara tapada, per no veure el país. Vull que siguis un presagi per al poble d’Israel.
7 Jo ho vaig complir, tal com el Senyor m’ho havia manat: de dia vaig fer el farcell, com un farcell de deportat; al vespre, amb les mans, vaig fer un forat a la paret, em vaig carregar el farcell a les espatlles i vaig sortir a les fosques davant de tothom.
8 Al matí el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
9 – A tu, fill d’home, la gent d’Israel, aquest poble rebel, ¿no t’han preguntat què fas?
10 Doncs digues-los: “Això declara el Senyor Déu: Aquest presagi es refereix al rei i a tota la gent d’Israel que habita a Jerusalem.”
11 Digues: “Sóc per a vosaltres un presagi. Això que jo he fet, ho faran també amb ells: seran fets captius i deportats.
12 I el rei es carregarà el farcell a les espatlles i sortirà a les fosques pel forat que hauran obert en el mur per fer-lo passar, i es taparà la cara per no veure amb els seus ulls el país.