14 Enderrocaré la paret que havíeu arrebossat, la deixaré arran de terra, i quedaran al descobert els seus fonaments. Quan caurà, vosaltres desapareixereu sota d’ella; llavors sabreu que jo sóc el Senyor.
15 Un cop apaivagat el meu enuig contra aquella paret i els qui l’havien arrebossada, us diré: No queda res de la paret ni dels qui l’arrebossaven;
16 res dels profetes d’Israel que profetitzaven sobre Jerusalem i que li anunciaven visions de prosperitat, quan de fet no n’hi havia. Ho dic jo, el Senyor Déu.
17 »Tu, fill d’home, encara’t també amb les dones del teu poble que profetitzen segons el seu propi parer i profetitza contra elles.
18 Digues-los: ‘Això us fa saber el Senyor Déu: Ai de les qui cusen cintes per als canells de les mans i fan vels de tota mida per posar-se’ls al cap i atrapar vides! Vosaltres, per poder viure, atrapeu vides del meu poble!
19 Profaneu davant el poble la meva santedat per guanyar-vos un grapat d’ordi i uns bocins de pa; predieu la mort als qui no han de morir i augureu vida als qui no han de viure. Així enganyeu el meu poble, que fa cas de la vostra superxeria.
20 Ara, doncs, això us fa saber el Senyor Déu: Aquí em teniu contra les vostres cintes, amb què atrapeu les vides com qui caça ocells; jo us les tallaré dels braços. Així deixaré lliures les vides que havíeu atrapat com qui caça ocells,