1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 – Fill d’home, fes veure a Jerusalem que n’és, d’abominable, tot el que ha fet.
3 Digues-li: “Això et fa saber el Senyor Déu a tu, Jerusalem: Pel que fa al teu origen i a la teva naixença, ets del país de Canaan. El teu pare era amorreu, i la teva mare, hitita.
4 Quan vas néixer, no et tallaren el cordó, no et netejaren amb aigua, no et fregaren amb sal ni et van faixar amb bolquers.
5 Ningú no es va compadir de tu ni et va fer, per llàstima, cap d’aquestes feines. El dia que vingueres al món et van llançar al mig del camp, de fàstic que feies.
6 »Tot passant vora teu et vaig veure espeternegant i bruta de sang, i aleshores et vaig dir: ‘Viu!’