5 Ningú no es va compadir de tu ni et va fer, per llàstima, cap d’aquestes feines. El dia que vingueres al món et van llançar al mig del camp, de fàstic que feies.
6 »Tot passant vora teu et vaig veure espeternegant i bruta de sang, i aleshores et vaig dir: ‘Viu!’
7 I et vaig fer tan nombrosa com les herbes del camp. Vas créixer i et convertires en una dona molt bonica: se’t formaren els pits i et va sortir el pèl, però anaves tota nua.
8 »Passant de nou vora teu et vaig mirar: tenies l’edat de l’amor. Aleshores vaig estendre el meu mantell damunt teu i vaig cobrir la teva nuesa. Et vaig jurar fidelitat, vaig fer una aliança amb tu, i vas ser meva. Ho dic jo, el Senyor Déu.
9 Et vaig banyar, vaig netejar-te la sang que et cobria i et vaig ungir amb oli perfumat.
10 Després et vaig posar un vestit brodat, unes sandàlies de pell fina, una faixa de lli i un mantell de seda.
11 Et vaig engalanar amb joiells: braçalets, un collaret,