5 Després prengué un sarmentdel país d’Israeli el plantà en terra de conreu,com un plançó de salzevora un corrent d’aigua;
6 volia fer-ne un cep ufanós,però de poca alçària,que estengués cap a l’àguilaels seus sarmentsi mantingués sota d’ellales seves arrels.El cep tragué sarmentsi estenia el seu ramatge.
7 »Hi havia, però,una altra gran àguila,d’ales amplíssimes i plomatge espès.El cep girà cap a ellaels seus sarmentsi, amb avidesa, estenguésota d’ella les arrels,esperant que el regaria millor.
8 ¿No en tenia prou d’estar plantaten terra de conreui vora el corrent d’aigua,per a treure sarments, donar fruiti arribar a ser un cep esplèndid?”
9 »Digues:“Això pregunta el Senyor Déu:¿Acabarà bé, aquest cep?L’àguila primera,¿no li arrencarà les arrels?¿No destruirà el seu fruit?¿No s’assecarà tot el seu fullatge?No caldrà un gran esforçni molta gentper a arrencar-lo de soca-rel.
10 Aquí el teniu ben plantat,però no acabarà bé.S’assecarà del totquan l’envesteixi el vent de llevant.Allí on ha crescut s’assecarà.”
11 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: