22 Però em vaig contenir per consideració al meu nom, per no exposar-me al menyspreu dels estrangers, davant els quals jo havia fet sortir el meu poble.
23 També els vaig jurar al desert que els dispersaria entre les nacions i els escamparia pels països,
24 perquè no complien els meus decrets, rebutjaven els meus preceptes, profanaven els meus dies de repòs i es deixaven seduir pels ídols repugnants dels seus pares.
25 ¿És que jo els vaig donar preceptes que no eren bons i decrets que no els donarien la vida?
26 ¿Sóc jo qui va portar-los a cometre la profanació d’oferir-me en sacrifici els seus primogènits? ¿Els vaig horroritzar, perquè així sabessin que jo sóc el Senyor?”
27 »Ara, doncs, fill d’home, parla encara al poble d’Israel i digues-los: “Això us fa saber el Senyor Déu: Els vostres pares van continuar ultratjant-me amb les seves infidelitats.
28 Jo els vaig fer entrar al país que els havia jurat de donar-los; però pertot on veien un turó elevat i un arbre ufanós, hi oferien els seus sacrificis, portaven les seves odioses ofrenes, presentaven els seus perfums d’olor agradable i vessaven les seves libacions.