10 Llavors tothom sabrà que jo, el Senyor, he tret de la beina la meva espasa, i no hi tornarà.”
11 »Ara tu, fill d’home, gemega i cargola’t de dolor, gemega amargament davant d’ells,
12 i quan et preguntin per què gemegues, respon: “Està en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mà no tindrà força, tothom perdrà l’alè, no s’aguantarà cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor Déu.”
13 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
14 – Fill d’home, profetitza i exclama: “Això diu el Senyor:»L’espasa, l’espasa és afilada,i fins i tot brunyida;
15 afilada per a la matança,ben brunyida per a centellejar.¿Ens podem alegrarque el ceptre del meu fillmenyspreï tots els altres?
16 He fet brunyir l’espasaabans d’empunyar-la:ara ja està afilada, ja està brunyidaper a posar-la en mans del botxí.