11 »Ara tu, fill d’home, gemega i cargola’t de dolor, gemega amargament davant d’ells,
12 i quan et preguntin per què gemegues, respon: “Està en camí una notícia; tan bon punt arribi, tots els cors es fondran, cap mà no tindrà força, tothom perdrà l’alè, no s’aguantarà cap genoll. Ja arriba, ja es compleix! Ho dic jo, el Senyor Déu.”
13 Després el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
14 – Fill d’home, profetitza i exclama: “Això diu el Senyor:»L’espasa, l’espasa és afilada,i fins i tot brunyida;
15 afilada per a la matança,ben brunyida per a centellejar.¿Ens podem alegrarque el ceptre del meu fillmenyspreï tots els altres?
16 He fet brunyir l’espasaabans d’empunyar-la:ara ja està afilada, ja està brunyidaper a posar-la en mans del botxí.
17 Fill d’home, plany-te, crida de dolor;l’espasa ha caigut sobre el meu poble,sobre tots els governants d’Israel,víctimes de l’espasaamb els altres del poble.Dóna’t cops al pit en senyal de dol.