22 També jo picaré de mansi satisfaré la meva indignació.Sóc jo, el Senyor, qui ha parlat.”
23 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
24 – Tu, fill d’home, traça dos camins per on podria venir l’espasa del rei de Babilònia. Tots dos camins han de sortir del mateix país. A cada cap de camí posa-hi un senyal que indiqui la direcció de la ciutat:
25 el camí que portaria l’espasa contra Rabà dels ammonites i el camí que la portaria contra Judà, que té la seva plaça forta a Jerusalem.
26 El rei de Babilònia s’ha aturat al punt on comencen els dos camins, per consultar-hi els auguris: tira les sorts, traient una fletxa, consulta els ídols domèstics, examina el fetge d’una víctima.
27 A la mà dreta ja té la resposta: Jerusalem. L’ha d’atacar amb ariets, ha de donar l’ordre de matança, ha de llançar el crit de guerra, ha d’emplaçar els ariets davant les portes, ha d’alçar un terraplè i construir un mur de setge.
28 La gent de Jerusalem no veu en tot això res més que falsos vaticinis, però ells s’havien compromès amb juraments: el vaticini recorda per quina culpa seran capturats.