16 – Fill d’home, escolta. De sobte et prendré la qui és l’encís dels teus ulls. Però no et planyis ni ploris; que no et caigui ni una llàgrima.
17 Sospira en silenci. No et posis de dol com es fa pels difunts: no et deslliguis els cabells ni et treguis les sandàlies, no et tapis la cara amb el mantell ni mengis el pa més ordinari.
18 Al matí en vaig parlar a la gent, i aquella mateixa tarda moria la meva muller. L’endemà, quan vaig complir l’ordre rebuda,
19 la gent em deia:– ¿Vols explicar-nos quin sentit té ara per a nosaltres això que fas?
20 Jo els vaig respondre:– El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
21 “Digues al poble d’Israel: Això us fa saber el Senyor Déu: Jo profanaré el meu santuari, que és la vostra força superba, l’encís dels vostres ulls, el consol de la vostra vida. Els fills i les filles que vau deixar a Jerusalem moriran víctimes de l’espasa.
22 Llavors haureu de fer com jo: no tapar-vos la cara amb el mantell ni menjar el pa més ordinari,