7 La sang que hi ha dinsestà escampada damunt la roca nua;no l’han vessada a terraperquè la pols la cobrís.
8 He deixat sobre la roca nuala sang que ella ha vessat,sense cobrir-la,per fer esclatar la meva indignaciói demanar comptes amb tot rigor.
9 Això us fa saber el Senyor Déu:Ai de la ciutat sanguinària!Jo també atiaré una gran foguera.
10 Apilaré molta llenya, encendré el foc:que la carn quedi recuita,que el brou es consumeixii es cremin fins i tot els ossos!
11 Deixaré sobre les brases l’olla buida,fins que l’aram es posi roent,es fongui la brutícia que hi ha dinsi en desaparegui el rovell.
12 Ja em puc cansar fregant-lo!N’hi ha tant, de gruix,que no se’n va ni amb el foc.
13 »La teva impuresa és infamant; jo he volgut purificar-te’n, però tu no te n’has purificat. Doncs bé, no en quedaràs purificada fins que hauré apaivagat la meva indignació contra tu.