10 Quan entraran els seus cavalls,quedaràs coberta de pols.El retruny de la cavalleria,de rodes i de carros,farà estremir els teus murs,quan ell entri per les teves portescom en una ciutat esbotzada.
11 Els cascos dels seus cavallstrepitjaran tots els teus carrers,passarà els teus habitantsa tall d’espasai seran abatutsels teus magnífics monuments.
12 Saquejaran la teva riquesa,t’espoliaran de les mercaderies,enderrocaran la teva muralla,arrasaran els teus palausi llençaran al mar les teves pedres,la fusta i fins la pols.
13 Faré callarla bullícia dels teus cants,no se sentirà mésel so de les cítares.
14 Et convertiré en una roca pelada,seràs un estenedor de xarxesi no et reconstruiran mai més.Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit,jo, el Senyor Déu.
15 »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu.
16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.