15 »Això fa saber a Tir el Senyor Déu: Els qui viuen lluny, a les illes, tremolaran quan sentin l’estrèpit de la teva caiguda i els gemecs dels ferits durant el carnatge que hi haurà dintre teu.
16 Tots els reis dels pobles del mar baixaran del tron, es trauran els mantells, s’arrencaran les robes brodades i, esgarrifats, s’asseuran per terra, tremolant sense parar i desolats per la teva sort.
17 Llavors entonaran aquesta complanta:»“Com ha acabat,la ciutat tan celebrada,habitada per gentque venia dels mars!Eren poderosos en el mar,ella i els qui l’habitaven;infonien el terrora tots els qui viuen vora l’aigua.
18 Ara, el dia de la teva caiguda,els pobles de les costes tremolen,les illes llunyanes del mars’esgarrifen de la teva fi.”
19 »Això et fa saber el Senyor Déu: Quan t’hauré convertit en una ciutat en ruïnes, com les ciutats deshabitades; quan faré pujar contra tu el gran oceà i et cobriran les seves aigües,
20 et precipitaré cap als qui han baixat a la fossa, cap als qui vivien en temps passats. Et faré habitar al fons de la terra, com les ruïnes perpètues, en companyia dels morts, perquè no tornis a ser habitada ni restablerta a la terra dels vivents.
21 Tothom s’esglaiarà de la teva sort i deixaràs d’existir; et buscaran però no et trobaran mai més. Ho dic jo, el Senyor Déu.