26 Els teus remers t’havien duta alta marquan el vent de llevantet va desarboraren el cor mateix dels mars.
27 La riquesa,les mercaderies, els productes,els mariners i pilots,els calafatadors, els comerciants,els soldats que duus a bord,la tripulació sencera,tot s’enfonsa dintre el marel dia que naufragues.
28 Quan senten la cridòriadels teus pilots,la gent s’estremeixde la costa estant:
29 tots els remers salten de les naus,els mariners i els pilotses queden a terra.
30 Tothom els sent cridar per tu,clamen amargament;es tiren terra al capi es rebolquen a la cendra.
31 En senyal de dol per tus’afaiten el capi es vesteixen amb roba de sac;per tu ploren amb desconsol,es lamenten amargament.
32 Tot planyent-se entonen una elegia,canten per tu aquesta complanta:»‘Qui era com Tir,tan segura enmig del mar?