10 Em va dir encara:– Fill d’home, escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor.
11 Vés a trobar els teus compatriotes deportats i parla’ls. Tant si t’escolten com si no t’escolten, tu digues-los: “Això us anuncia el Senyor Déu.”
12 Llavors l’Esperit em va aixecar i vaig sentir aquest crit semblant al ressò d’un gran terratrèmol: «Beneïda la presència gloriosa del Senyor, que surt de l’indret on resideix!»
13 Vaig sentir també la remor de les ales dels vivents que batien l’una amb l’altra, el brogit de les rodes que anaven amb ells i el ressò d’un gran terratrèmol.
14 Llavors l’Esperit em va aixecar i se m’endugué. La mà del Senyor s’havia apoderat de mi amb tota la força. Jo, dolgut i irritat,
15 vaig anar a Tel-Abib, a trobar els deportats que vivien a la riba del riu Quebar. I allí on vivien, enmig d’ells, vaig estar-m’hi, atuït, durant set dies.
16 Passats set dies, el Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: