4 Les aigües profundes l’engrandien;el gran oceà el feia créixer,corrien les aigües abismalsper l’indret on era plantati els seus canals regaventots els arbres del camp.
5 Per això s’havia fet més altque tots els altres arbres;el seu brancatge s’havia espessit,s’havien estès les seves branques,de tanta aigua com hi arribava.
6 Niaven a les seves branquesocells de tota mena,sota el seu brancatgecriaven totes les bèsties dels camps,i una multitud de nacionss’acollia a la seva ombra.
7 Eren magnífiques la seva grandàriai l’extensió del seu ramatge,perquè enfonsava les arrelsdins les aigües del gran oceà.
8 En el jardí de Déu,cap cedre no el sobrepujava,cap savina no es podia compararal seu brancatge,cap plàtan no era semblanta una sola de les seves branques:cap arbre del jardí de Déuno l’igualava en bellesa.
9 Jo l’havia embellitamb un ramatge abundant,n’estaven engelositstots els arbres de l’Edèn,els arbres del jardí de Déu.
10 »Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n’estava tot enorgullit,