9 Jo l’havia embellitamb un ramatge abundant,n’estaven engelositstots els arbres de l’Edèn,els arbres del jardí de Déu.
10 »Doncs bé, això us fa saber el Senyor Déu: Ja que ha elevat la seva alçària fins a tocar els núvols amb el seu cimal i n’estava tot enorgullit,
11 jo l’he fet caure en mans d’un capdavanter de nacions perquè el tracti com es mereix per la seva maldat. Jo l’he destituït!
12 Uns estrangers, els més violents de les nacions, l’han abatut i l’han deixat allí mateix. Les seves branques, les seves rames trencades han caigut per les muntanyes, per totes les valls i barrancs del país. La gent de tot arreu ha fugit de la seva ombra, l’han abandonat.
13 »Damunt les seves despulless’hi posen ocells de tota mena,totes les bèsties dels campstrepitgen el seu brancatge.
14 »Així cap arbre ben regat no farà arribar el seu cimal a frec dels núvols ni s’enorgullirà de la seva alçària; cap arbre regat abundosament no s’alçarà amb orgull per damunt dels altres.»Tots acaben caienten poder de la mort,al país de sota terra,igual que el comú dels mortals,que davallen a la fossa.
15 »Això us fa saber el Senyor Déu: El dia que el faraó ha baixat al país dels morts, he manat de fer dol, he tancat per ell la boca del gran oceà i he estroncat els seus rius, i les aigües abismals han quedat retingudes; per ell he posat de dol el Líban, i tots els arbres dels camps s’han marcit.