10 »Tu, fill d’home, digues al poble d’Israel: “Vosaltres aneu dient: ‘Portem el pes de les nostres culpes i pecats, que ens van corsecant. Com podem viure?’ ”
11 Digues-los, doncs, de part meva: “Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que no desitjo la mort del malvat. El que jo vull és que abandoni el seu mal camí i que visqui. Convertiu-vos, deixeu de seguir els mals camins! Per què heu de voler morir, poble d’Israel?”
12 »Tu, fill d’home, digues també això als del teu poble: “El bé que un home just havia fet no el salvarà si un dia es torna infidel. El mal que el malvat havia comès no causarà la seva perdició si un dia renuncia a la seva maldat. Però tampoc no podrà viure el just perquè fins aleshores ha estat just, si un dia peca.
13 Suposem que jo dic al just que certament viurà, però ell, refiat que és just, es torna culpable: tot el seu bon comportament no li servirà de res, i morirà per les culpes comeses.
14 En canvi, si jo dic al malvat: ‘Segur que moriràs’, però ell renuncia a la seva vida pecadora, viu rectament i obra el bé,
15 si torna les penyores i restitueix el que havia robat, segueix els preceptes que donen vida i ja no comet res de mal, ben cert que viurà, no morirà.
16 Cap dels pecats que havia comès no li serà tingut en compte. És ben cert que viurà si ha viscut rectament i ha obrat el bé.”