2 – Fill d’home, parla als del teu poble. Digues-los de part meva: “Suposem que jo, el Senyor, faig venir l’espasa de l’enemic contra un país, i la gent del poble en pren un dels seus i el posa de sentinella.
3 Quan aquest veurà que l’espasa de l’enemic s’acosta al país, tocarà el corn per advertir el poble.
4 Si hi ha algú que sent ben clar el toc de corn però no en fa cas i es deixa sorprendre per l’espasa, serà culpable de la seva mort.
5 Morirà per culpa seva, perquè no ha fet cas del toc d’alarma. Però el qui en faci cas salvarà la vida.
6 Suposem, en canvi, que el sentinella veu que s’acosta l’espasa de l’enemic però no toca el corn i la gent no està alerta. Si algú és sorprès i el maten, ni que ell sigui culpable, jo demanaré comptes d’aquella sang al sentinella.”
7 »A tu, doncs, fill d’home, t’he fet sen-tinella del poble d’Israel. Quan sentis un crit d’alerta de la meva boca, adverteix-los de part meva.
8 Si jo amenaço el malvat dient-li: “Malvat, segur que moriràs”, i tu no l’adverteixes ni li dius res perquè s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però a tu et demanaré comptes de la seva sang.