12 Encaminaré cap a vosaltres, muntanyes meves, la gent del meu poble d’Israel, i en prendran possessió. Tu, país d’Israel, seràs la seva heretat i no tornaràs més a deixar-los sense fills.
13 Això t’anuncia el Senyor Déu: Diuen que ets un país que devora els homes, que has privat de fills el teu poble.
14 Doncs bé, ja no tornaràs a devorar els homes ni deixaràs més el teu poble sense fills. Ho dic jo, el Senyor Déu.
15 No permetré més que hagis de sentir els ultratges dels estrangers i que hagis de passar pels escarnis d’altres nacions. No privaràs més de fills el teu poble. Ho dic jo, el Senyor Déu.”
16 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
17 – Fill d’home, escolta. Quan el poble d’Israel habitava la seva terra, la va profanar amb el seu comportament. Tot el que feien era per a mi com la immundícia de la menstruació.
18 Llavors vaig abocar damunt d’ells la meva indignació per la sang que havien escampat en aquell país i pels ídols repugnants amb què l’havien profanat.